En aqusta pràctica treballarem amb la possibilitat de fer fotografies digitals sense càmera - és a dir que en el procés de captació prescindim de la càmera fosca i ens quedem amb la superficie fotosensible.
De la mateixa manera que en la fotografia de procés fotoquímic podem obtenir imatges d'objectes posades directament sobre el paper sensible: els fotogrames, en la imatge digital podem obtenir imatges posant els objectes sobre el vidre de l'escàner. Tot i poder fer aquest paral·lelisme, cada sistema té les seves particularitats:
En el procés fotoquímic:
La llum projecta ombres sobre el paper, si els objectes son opacs obtindrem siluetes blanques sobre fons negre, si son translúcides podem obtenir figures amb tonalitats de grisos.
George zimin 1921 .
En el procés digital:
En principi l'escàner està pensat per obtenir imatges a partir d'originals plans. Nosaltres el farem servir per obtenir imatges d'objectes amb volum.
A diferència del proces analògic aquí la imatge s'obté punt a punt amb un "escombrat". Si l'aparell te una mínima qualitat, ens permetrà variar la resolució, profunditat de color, dimensions finals de la imatge, i altres paràmetres. La imatge resultatnt pot ser en color i amb detall en les parts que l'objecte toca la superfície del vidre, així que s'allunyin ràpidament van perdent definició.
Imatge d'un element vegetal obtinguda directament a l'escàner. |
